Competència intraespecífica entre reines de Vespa velutina nigrithorax

Durant aquesta primavera s’han multiplicat els avisos per detecció de nius embrionaris de Vespa velutina nigrithorax.
Sempre que es retira un vesper s’intenta fer recompte de les cel·les, larves,  ous, meconis, obreres, pupes,  en aquest cas era un vesper petit, i el volia sencer i viu per a posar-lo en un recinte tancat per a la seva observació, i quina va ser la sorpresa que al treure les capes de protecció, just a la part superior de la galeta principal del vesper apareixen dues reines emparedades amb el material de construcció. Sense treure-les i estudiar-les podem dir quasi amb tota seguretat que son dues reines, ja que el vesper era als seus inicis i les dues feien tot i estar mortes més de 3 centímetres de llargada, i en aquestes dates, tal i com s’estan desenvolupant els vespers, no i ha cap Vespa velutina que assoleixi aquestes mides sense ser una reina. De fet les obreres del vesper feien uns escasos 2 cms de llarg.

 Vespa velutina encara ens presenta alguns interrogants, un es que es creu possible una competència intraespecífica  entre reines de nius embrionaris, s’intueix,  però tampoc sembla s’ha pogut demostrar. En aquest cas sembla  evident, que han lluitat i les que han perdut les han amagat perquè no serveixin de reclam.

Un altra interrogant es quina de les tres reines de Vespa velutina d’aquest niu embrionari, és la que realment en va començar la construcció. Pot ser la que està viva al moment de retirar-lo, o un altra de les vespes que està morta?, si es aquesta segona opció, llavors, li han ocupat el niu?.

El que si tenim  realment en aquest cas, és una lluita per el territori entre reines,  i per tant això voldria dir que amb el trampeig de primavera, amb les captures fetes  potser evitem una lluita entre reines de Vespa velutina? que es millor capturar-les o deixar-les que es depredin? I retirar el vespermés endavant?.  Si es depreden, fins a quin punt ho fan? Es millor començar el trampeig una mica més tart?,  se que la majoria pensarà que vespa morta ja no farà cap niu, i  realment es així, una vespa morta, ja no farà cap niu!, però realment es l’encertat? No tenim prous dades per afirmar-ho.  Crec que sols ho podrem saber fent un trampeig molt ben fet, en zones determinades, i amb un històric de captures, de nius embrionaris, vespers secundaris i cada any repetir i poder comparar amb zones de les mateixes característiques, i que no s’hi fa res,  potser llavors, sabrem el que estem fent.

Depredació entre reines de Vespa velutina

A la fotografía podem observar les dues reines mortes i sepultades dins el vesper, semblant a la propoltzació que fan les abelles de la mel amb algún intrús a les arnes.   Foto Antoni Armengol

Més informació sobre control de Vespa velutina a https://vespavelutina.controldeplagues.cat

Antoni Armengol i Coll