Resum i reflexions, del monitoratge per reines i obreres de Vespa velutina , a la zona del Baix Montseny, en el marc d'un programa de Control integrat de Vespa velutina. De moment en trec diferents observacions.
El primer que segurament per primera vegada, a la zona, demostrem que un monitoratge, influeix en varis aspectes. En el de reines fundadores, a primavera i tardor. I en el d'obreres durant tot l'estiu reduint la mida del vesper.
També he pogut constatar diferents aspectes. Podria ser que no totes les reines es despertin de la diapausa al mateix temps. Aquesta circumstància, pot suposar diferents ritmes entre nius/vespers, així també genera la necessitat d’allargar el trampeig de primavera durant uns tres mesos.
Necessitarem un històric del monitoratge al menys durant 10 anys per poder començar treure conclusions més precises.
Dades que hem de poder comparar, amb territoris semblants d'afectació, i on no es fa cap monitoratge.
Un altra aspecte, es que les reines fundadores, han de començar a construir el niu, posar ous, alimentar-se, aconseguir material per al niu, aigua, cercar proteïna animal per alimentar les primeres larves que neixen, i ampliar el niu fins a tenir suficients obreres que la substitueixen. Durant aquest període podem posar trampes prop d’arbres en flor, rius, apiaris, i perimetrar municipis o urbanitzacions.
Podrem observar que les primeres captures son en les trampes prop d’arbres en flor, i espais oberts, propers a cases, ja que es on primerament necessitaran anar. On cercaran refugi per al niu embrionari/primari, per els sucres de les flors o per la cel·lulosa dels arbres. Tot i que en aquest punt, d'aigua en necessiten ben poca. Unes setmanes mes tard comencen a aparèixer esporàdicament als apiaris.
El monitoratge durant tot l’any als apiaris (combinant segons època hidrats de carboni o proteïna animal), també es un bon ajut per treure una mica de pressió a les abelles, i fer un degoteig de captura d’obreres. Important complementar-ho amb un musell a l'entrada de l'arna i arpes elèctriques. Si ho fem ja des de la primavera, pot ajudar a controlar la població dels nius propers de Vespa velutina.
També a final de temporada a les trampes han aparegut femelles preparades per a la diapausa. Però aquí, es més difícil treure cap conclusió, ja que una gran part d'aquestes futures reines, moriran igual, en aquest període.
El despertar de la diapausa també dependrà de si tenim un hivern suau o intens de fred, sobretot al mes de febrer-març. Així com dels períodes amb alts i baixos de les temperatures. Possiblement si l’inici del març es suau i portem dies que no fa fred, ja podrem observar-ne alguna. Si el Final de febrer i inici de març es fred, ens començaran a aparèixer un cop recuperin les temperatures. Alguna glaçada tardana, finals de març-principi d’abril, possiblement ens farà pujar la mortaldat de fundadores.
En quant l’atraient, es important fer servir els preparats que comercialitzen diferents marques, i que son més específics per a vespa, ja que es mostren molt selectius, i pràcticament no apareix dins la trampa cap altre tipus d’insecte. En el meu cas faig servir el de la casa Agrisense. Això si, sempre posar un reductor a l'entrada de la trampa, amb un forat de màxim 8mm de diàmetre. I sortides de 5mm posades estrategicament per a sortida d'altres insectes.
D'altra banda, la utilització d'aquets productes, permet allargar la neteja de les trampes, i no cal anar cada setmana, ja que no degraden tant com els productes naturals. Resumint, ens permet fer visites cada tres setmanes i amb millor rendiment que amb formules casolanes que es tindrien que netejar cada setmana.
En el meu cas el rendiment de les trampes sembla que millorava si es feia servir recipients amb color groc (però falten més dades). També un altra cosa que m’ha funcionat, és posar una mica de paper absorbent al fons de la trampa per retenir el producte. Afegir-hi una mica d'aigua, ajuda a allargar una mica la inversió en el producte. A banda d'una malla perquè els insectes no s'afoguin.
Les dilucions provades van des del 15% d'aigua, a 1l de producte i 1l d'aigua. Les trampes amb la menor quantitat d'aigua permetien captures més ràpides i aproximadament el 96% de captures eren vespa velutina, les dilucions mes altes en aigua, perden certa efectivitat, però podem allargar més el producte. Per tant recomanem no passar mai del 25% d'aigua, i posar més trampes fent un perímetre més ampli, cosa que compensa una mica.
Aquestes dilucions amb més aigua, ( + del 50%) ens captura més lepidòpters nocturns, i mosques. Per tant mirem de no fer-les. Aquestes diferències en funció del % de dilució s'han fet més evidents a l'inici del procés, quan no hi ha massa activitat, de Vespa velutina.
En aquets monitoratges sempre es importantíssim fer un històric de les mateixes, i tenir constància del resultat. En resum Identificar i quantificar tot el que ens ha quedat dins la trampa.
A les fotografies podem observar la trampa de captura que ha donat millor resultat, i el recompte de diverses trampes, on podem observar que quasi tot, (pràcticament el 97%) son de vespa velutina nigrithorax.
Fotografíes d'Antoni Armengol
Aquestes trampes del monitoratge per a reines i obreres de Vespa velutina, eren posades en un apiari amb set arnes. S'han capturat més de 8500 vespes!!
Prop d'aquestes han aparegut 8 vespers de Vespa velutina (que sabíem que hi eren, però no teníem controlats). 4 d'ells han quedat de mides contingudes i tres realment molt petits. Com a mínim cinc d'ells, depredaven abelles a les caixes on es feia el monitoratge. Aquest degoteig constant de captures ha fet que exponencialment els nius, no han tingut tanta capacitat de creixement, i possiblement la generació de femelles fecundades per a l'any següent també serà inferior que en els vespers de grans dimensions.
Les set arnes s'han salvat. Les distàncies en metres, dels vespers de Vespa velutina respecte a les arnes on es feia el monitoratge per obreres han estat en metres, de menys distància a més: 293, 540, 738, 935 (Dos nius al mateix arbre), 1.193, 1.320, 1.791.
Els tres vespers mes petits han estat curiosament els tres més propers al monitoratge.
Sabem que eliminar vespers de Vespa velutina trampes de captura, és impossible, però hem demostrat que se'n pot reduir la mida. Ara bé el que ens interessa, és la producció de futures reines, i bé podria ser que tot i quedar el niu més petit, com a defensa per a assegurar futures generacions, aquest generi proporcionalment un gran nombre de futures reines, o bé realment ha servit per reduir-ne la quantitat.
Un altra conclusió que en traiem, és que això de reduir la mida d'un niu amb monitoratge, sols s'ha mostrat efectiu en les trampes que estan entre els apiaris i els vespers, i les mes properes.
Fa falta urgentment que l'administració gestioni tota la informació de retirada de nius, de trampeig, i d’apiaris a fi de poder-la utilitzar per millorar el control i entendre millor els seus moviments.
Amb aquets resultats creiem demostrat que un monitoratge per a reines i obreres de Vespa velutina, ben fet, és clau dins un programa de Control Integrat de Vespa Velutina. Així com també una ajuda als apicultors que també podrien participar dins el programa, en l'apartat de monitoratge. Sempre sota la supervisió d'una empresa de control de plagues, autoritzada per tractar amb EEI.
Per a més informació sobre el control de Vespa velutina entreu a https://vespavelutina.controldeplagues.cat
Antoni Armengol i Coll