Breu resum de la nostra feina en tractaments, estudi i seguiment de l’evolució de la Vespa velutina en aquesta zona del Baix Montseny, amb una superfície d’aproximadament 100 km².
Recordem que tot va començar el 2016 amb dos vespers detectats.
De tots els vespers de Vespa velutina, se n’ha fet seguiment per diversos motius. Bé sigui per neutralitzar-los, i aprofitar per fer seguiment dels mètodes de control, i poder determinar que passa amb el niu, o els ocells de l’entorn. https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/28/nius-de-vespa-velutina-i-ocells/
D’altres se n’ha fet un seguiment per observar l’evolució natural. O també per mirar de desenvolupar productes ecològics per als tractaments (https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2020/02/24/primers-nius-tractats-amb-exit-sense-biocides-amb-ajuda-de-la-mallerenga-carbonera-parus-major-i-el-sistema-asiaticwaspball/ ).
Amb tot això, tenim nius que tant sols els hi hem fet tres visites i d’altres que se n’han fet mes de 10, al llarg de setmanes d’observació.
El total de vespers que portem detectats i registrats des del 2016 es de 607. Això suposa que hem fet mes de 1800 desplaçaments que han suposat moltes hores de seguiment, i així anem aprenent més sobre aquest himenòpter.
Gràfica 1: Dades del total de nius detectats a la zona d’estudi.
A la gràfica 1, veiem l’evolució i creixement exponencial d’aquesta Espècie Exòtica Invasora (EEI).
Entre el 2016 i 2017 veiem com el nombre de nius/vespers es multiplica x 24. Això ens ensenya la gran capacitat de creixement. Per altra banda pràcticament no tenim depredació entre les mateixes reines.
Del 2017 al 2018 els nius/vespers, es multipliquen x 3. I la presència de Vespa velutina ja es fa molt palesa per les zones afectades, sobretot als apiaris. A la tardor ja tenim concentració de vespes a la majoria d’heures, nesplers, al raïm...
Del 2018 al 2019 hem tingut les mateixes dades d’afectació, i en un principi, podíem pensar en un sostre natural de nius. Un equilibri entre fons d’alimentació, depredació intraespecífica entre reines, possibles depredadors... .
Però el que va succeir (ara vist el resultat del 2020), és que les altes temperatures de més de 40 graus, prolongades durant dies, i amb poca pluviometria, va fer de regulador natural. De fet vàrem poder presenciar la mort de nius primaris per no tenir capacitat de regular les altes temperatures a l’interior dels nius, durant els dies de les onades de calor en què aquestes varen superar els 40 graus de temperatura ambient. https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/08/12/nius-primaris-morts-per-calor/ .
Veiem com del 2019 al 2020 tornem a tenir un creixement del nombre de nius. I es que tot ha anat a favor: clima amb temperatures mes suaus (no tant altes com les del 2019), i amb molt bona pluviometria, (any del glòria i posterior llevantada), junt amb fons d’alimentació abundants i accessibles.
Això ha fet que la Vespa velutina recuperi terreny i segueixi amb el seu creixement.
Una dada que hem de vigilar, i molt. Elsvespers fets a poca alçada, al terra, o sota terra.
Una dada molt interessant i la més preocupant de cara a risc de picada per a les persones, és la dels nius fets a menys de 3 metres d’alçada i aquí tornem a tenir anomalia amb l’any 2019.
A la següent gràfica veiem l’evolució dels nius/vespers fets a sota terra i els fets des del terra a màxim 3 metres d’alçada.
Gràfica 2: Nombre de nius fets a sota terra i entre el terra i 3 metres d’alçada.
Gràfica 3: Percentatge de nius/vespers fets a sota terra i fins a 3 metres d’alçada, respecte del total de nius de cada any.
No deixen de ser espectaculars les xifres del 2019 on es disparen el percentatge de nius fets a màxim 3 metres d’alçada. El percentatge de nius fets a sota terra i a menys de 3 metres d’alçada, de l’any 2019 suposa el 30,50% dels nius d’aquell any. Aquesta dada multiplica per 3 la dels altres anys.
Creiem que el motiu també varen ser les altes temperatures. Ja que al 2020 els percentatges tornen a ser semblants al 2017 i 2018.
Amb aquestes dades, no ens cansem de recomanar sobretot en tasques de jardineria o desbrossament en boscos i camps, de prendre certes mesures de precaució. En aquest sentit, cada vegada mes empreses decideixen que els fem una jornada de coneixement i prevenció sobre la Vespa velutina.
Espècies arbòries preferides per a fer-hi el niu/vesper.
Un altra de les dades que anem seguint, és la de les espècies arbòries on Vespa velutina fa el niu, aquí recollim les 3 principals. Veiem que cada any a la zona d’estudi, de moment repeteixen les mateixes, Plàtanus, Roure i Pollancre.
A la gràfica 3 l’apartat altres espècies està format per un mínim de 21 espècies arbòries diferents. I on posa no en vegetació, poden ser en cases, a terra, dins de caixes, en rocalla, ponts, torres de catenària o d’alta tensió, grues, caixes de camió, altaveus, un casc, armaris de jardí, caixes niu, casetes de gossos..
Gràfica 4: principals espècies arbòries on Vespa velutina, construeix el niu/vesper.
Dues dades a considerar. Conseqüència de la major concentració de nius, va creixent la construcció en altres espècies arbòries.
Les dades de les 3 espècies arbòries principals del 2019 tenen percentatges inferiors als altres anys. Però també en aquest 2019 han pujat i molt els nius que no s’han construït en vegetació. Suposem un altra conseqüència i d’adaptació als pics de temperatures del 2019, ja que aquests es varen produir en part quan la Vespa velutina fa el canvi de niu primari a secundari.
Aquestes dades juntament amb moltes d’altres que anem recollint, ens ajuden a poder planificar un bon monitoratge per a reines, o ajudar a riscos laborals de les empreses que decideixen fer formació en prevenció, o en l’assessorament d’ajuntaments.
DE MÀXIMA IMPORTÀNCIA PER AJUNTAMENTS I PER QUI VULGUI CONTRACTAR UN SERVEI EXTERN D’ELIMINACIÓ DE NIUS O CONTROL DE Vespa velutina.
EN EL CAS DELS AJUNTAMENT QUE S'OCUPEN PERSONALMENT DEL CONTROL, (POLICIA LOCAL, PROTECCIÓ CIVIL, ADF..) HAN DE COMPLIR EXACTAMENT ELS MATEIXOS REQUISITS QUE UNA EMPRESA EXTERNA, I SOLS PODEN FER NIUS EN ESPAI PÚBLIC.
BREU RESUM DELS REQUISITS QUE HA DE COMPLIR L’EMPRESA CONTRACTADA PER AL CONTROL DE LA VESPA VELUTINA CONSIDERADA EEI (Espècie Exòtica Invasora). A part dels 5 punts indicats aquí tenim múltiples normatives, assegurances, gestors de residus, magatzem..
1- L’empresa ha de tenir l’autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. De la Generalitat de Catalunya. Per poder tractar amb EEI com la Vespa velutina. Enllaç al departament de Territori i sostenabilitat. Aquest permís és anual i cal anar-lo renovant. Fonaments de dret, RD 630/2013 i Reglament UE 1143/2014.
2- Disposar del ROESP. Estar autoritzat com a empresa de control de plagues per fer serveis a tercers. https://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_actuacio/per_perfils/empreses_i_establiments/empreses_de_control_de_plagues/registre_oficial_destabliments_i_serveis_plaguicides_roesp/index.html
3- Com a mínim l’empresa ha de tenir un responsable tècnic, amb el certificat de professionalitat nivell 3. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
4-Tots els operaris han de tenir el certificat de professionalitat nivell 2. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
5-Al protocol de la Generalitat s’especifica els MÈTODES QUE NO ESTÀN AUTORITZATS per al seu control, i per tant no els podem fer servir. Cal revisar sempre l’últim que s’ha publicat. Enllaç al Potocol de la Generatlitat de Catalunya .
Antoni Armengol i Coll, Març del 2021