Ja estem al setè any de seguiment, i les dades ens segueixen donant un possible patró de comportament. El motiu d’aquest seguiment de vespers era detectar possibles correlacions amb els arnars, (entre altres dades) i poder ajudar a l’apicultor en el seu negoci. Aquestes dades ens poden permetre planificar millor la defensa dels arnars, però la situació de les caixes, es tracta d’una dada que sols algunes honroses excepcions estan disposats a facilitar.
Vist amb perspectiva d’aquests 7 anys, aquesta tasca no es pas poca cosa, sobretot perquè suposa una despesa molt important per mi, però que faig de bon grat pensant que pot ajudar en la gestió i lluita integrada de Vespa velutina. Aquest és el cost d’aquest seguiment que el vaig assumint íntegrament. He fet seguiment de 871 vespers que han suposat uns 2300 desplaçaments amb 13400kms i prop de 1950 hores de feina, a part diversos materials i utillatges, i un cost d’oportunitat vers la meva feina, ja que el meu negoci no es pas el de la mel.
Anem a mirar el conjunt de dades que anem actualitzant cada any:
Gràfica 1. Tenim el total de vespers detectats a la zona, de cada any. Seguim veient una dada disparada, en nombre total de vespers, es tracta de l’any 2020 que vàrem tenir el glòria i uns mesos mes tard una llevantada important.
·2016, és l’any dels dos primers vespers
·2017, Al ser el segon any no podem treure massa conclusions de la dada, simplement un creixement espectacular, que segurament és el normal en qualsevol zona.
·2018 un any acceptable de pluges i tripliquem xifres. Aquí ja comencem a tenir una densitat de vespers que fa que velutina sigui present una mica per tot arreu.
·2019 Hem tingut pics de calor de 40 graus, coincidint amb l’època de trasllat de vesper primari a secundari, he presenciat com vespers de sota coberts han mort al no tenir capacitat de ventilar i baixar la temperatura de l’interior, el total de vespers molt semblant a l’any anterior. Contenció en el creixement.
·2020 Any del glòria i posterior llevantada, que ha suposat després de dos anys de dades similars, un gran creixement del total de vespers.
·2021 un dels anys mes secs en 80 anys de recollida de dades, i descens important del nombre de vespers.
·2022 continua la sequera i altes temperatures, les dades de vespers es mantenen.
Gàfica 1. Nombre total de Vespers per anys
Gràfica 2. Tenim per anys, els vespers fets sota terra , i entre el terra i tres metres d’alçada. Aquesta dada la recollim així, ja que considerem son els més perillosos de cara a salut pública. Aquesta gràfica per si sola no ens dona tota la informació que ens interessa. Si que ens diu que Vespa velutina, en aquesta zona des del minut zero sempre ha construït vespers de risc.
Gràfica 2: Nombre de vespers localitzats sota terra. I vespers localitzats entre 0 i 3 metres d’alçada (per anys).
Gràfica 3. Aquí ja podem treure més conclusions. Tenim el percentatge de vespers sobre el total anual, fets a màxim tres metres d’alçada. I tenim els anys 2019,2021,2022 com els mes secs i calorosos i els que amb diferència han construït un percentatge mes alt de vespers d’alt risc.
Gràfica 3: Percentatge total de vespers localitzats a màxim 3 metres d’alçada (per anys).
Gràfica 4. Un altra dada interessant. Els anys mes calorosos i secs de la zona d’estudi, també coincideix amb un increment de vespers construïts en construccions humanes, fora de la insolació solar de les copes dels arbres.
La principal espècie arbòria on es detecten els vespers cada any es repeteix, el Platanus, i sempre seguit del Pollancre i el roure.
El capítol d’altres espècies arbòries aquest any n’hem comptabilitzat 15 de diferents.
Com a conclusions crec que:
Sembla que la temperatura i el grau d’humitat poden afectar a la densitat de vespers per km2. És evident que tenim moltes altres variables que en una petita zona determinada poden afectar en la densitat de vespers per km2, com tenir abellars, granges, urbanitzacions, espais mes oberts com zones rurals, el curs dels rius, tipus de vegetació. Aquesta fotografia que faig en una àrea força extensa del Baix Montseny, dins d’ella es donen totes aquestes casuístiques, on cada any tenim espais amb concentracions mes altes que en d’altres i llocs on cada any es repeteix.
Dades que poden ser molt importants a l’hora de planificar monitoratges o una lluita integrada de Vespa velutina. I també per a qualsevol empresa que en vulgui fer control li poden servir d’orientació.
Com a nota negativa la de que no podem disposar de les dades de molts arnars, de fet d’una majoria, ja que tenim molts apicultors reticents a dir-nos on tenen els abellars, tot i que les dades dels mateixos siguin confidencials, i totes les despeses corrin a càrrec meu.
Aquest any completarem el treball amb dos abellars, on posarem les trampes Koldo, seguint les instruccions de Núria Roura i Josep Maria Bas, de la UdG que han demostrat després de dos anys de treball, que amb les densitats de vespers que tenim a Catalunya, es possible defensar els arnars de forma sostenible i econòmica, sense que l’apicultor faci servir cap mena de producte que podria contaminar la mel.
Antoni Armengol i Coll. Febrer del 2023